Vés al contingut

fero

De Viccionari

Esperanto

[modifica]

fero ‎(incomptable, acusatiu feron)

  1. ferro

Relacionats

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfɛ.roː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰer- ‎(«portar,carregar»), cognat del sànscrit भरति ‎(bhárati) i del grec antic φέρω ‎(phérō). En alguns modes, l'arrel del verb adopta la forma tul-, que etimològicament procedeix de l'arrel protoindoeuropea *telh₂- ‎(«suportar, patir»).

Verb

[modifica]

ferō ‎(1a present?), fers ‎(2a present), ferre ‎(infinitiu), tulī ‎(perfet), lātum ‎(supí)

  1. portar, carregar
  2. suportar, sostenir
  3. patir
  4. emetre un vot, ratificar una llei

Derivats

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

ferō

  1. datiu masculí singular de ferus
  2. datiu neutre singular de ferus
  3. ablatiu masculí singular de ferus
  4. ablatiu neutre singular de ferus