infero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

īnferō ‎(1a present?), īnfer ‎(2a present), īnferre ‎(infinitiu), intulī ‎(perfet), illātum ‎(supí)

  1. ficar a sota, soterrar per fer una ofrena als déus
  2. oferir, jo ofereixo, pagar
    Ex.:inferre tributum , (traducció:«pagar un tribut»)
  3. (militar) anar endavant, avançar, infligir, atacar
    Ex.:Bellum aut illatum defendere aut inferre. , (traducció:«Fer una guerra defensiva o ofensiva.»)
    Ex.:Magnifice inferre sese. , (traducció:«Atacar amb ferotgia.»)
  4. inferir, deduir
    Ex.:Inferre aliquid ex alio , (traducció:«Inferir una cosa d'una altra.»)
  5. posar a baix
    Ex.:Inferre scalas ad moenia , (traducció:«Recolzar l'escala contra la part de baix de la muralla»)
    Ex.:Inferre se flammae , (traducció:«llançar-se a les flames.»)
  6. aportar, inspirar, causar, produir
    Ex.:Sermonem inferre , (traducció:«Engegar una conversa»)
    Ex.:Alicui terrorem inferre , (traducció:«Inspirar terror»)

Adjectiu[modifica]

īnferō

  1. datiu masculí singular de īnferus
  2. datiu neutre singular de īnferus
  3. ablatiu masculí singular de īnferus
  4. ablatiu neutre singular de īnferus

Nom[modifica]

īnferō

  1. datiu singular de inferus
  2. ablatiu singular de inferus