infero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɪn.fɛ.roː/
  • Etimologia: Del prefix in- i ferō.

Verb[modifica]

īnferō ‎(1a present?), īnfer ‎(2a present), īnferre ‎(infinitiu), intulī ‎(perfet), illātum ‎(supí)

  1. ficar a sota, soterrar per fer una ofrena als déus
  2. oferir, jo ofereixo, pagar
    Inferre tributum.Pagar un tribut.
  3. (militar) anar endavant, avançar, infligir, atacar
    Bellum aut illatum defendere aut inferre.Fer una guerra defensiva o ofensiva.
    Magnifice inferre sese.Atacar amb ferotgia.
  4. inferir, deduir
    Inferre aliquid ex alio.Inferir una cosa d'una altra.
  5. posar a baix
    Inferre scalas ad moenia.Recolzar l'escala contra la part de baix de la muralla.
    Inferre se flammae.Llançar-se a les flames.
  6. aportar, inspirar, causar, produir
    Sermonem inferre.Engegar una conversa.
    Alicui terrorem inferre.Inspirar terror.

Adjectiu[modifica]

īnferō

  1. datiu masculí singular de īnferus
  2. datiu neutre singular de īnferus
  3. ablatiu masculí singular de īnferus
  4. ablatiu neutre singular de īnferus

Nom[modifica]

īnferō

  1. datiu singular de inferus
  2. ablatiu singular de inferus