ferus

De Viccionari


Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfɛ.rʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰweh₁r- ‎(«animal salvatge»).

Adjectiu[modifica]

ferus m., fera f., ferum n.

  1. salvatge
    «bestiae cicures vel ferae» (Ciceró)
    bèsties domèstiques o salvatges
  2. ferotge
    «Graecia capta ferum victorem cepit et artes intulit agresti Latio.» (Horaci)
    La Grècia conquerida, sotmet el seu ferotge vencedor introduint les arts al país del Laci.

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ferus fera ferum ferī ferae fera
Vocatiu fere fera ferum ferī ferae fera
Acusatiu ferum feram ferum ferōs ferās fera
Genitiu ferī ferae ferī ferōrum ferārum ferōrum
Datiu ferō ferae ferō ferīs
Ablatiu ferō ferā ferō ferīs

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.493
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=ferus&oldid=2284800»