ferum

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /fəˈɾum/, occidental /feˈɾum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: Del llatí vulgar *ferūmen ‎(«feram, conjunt de feres»), de ferus ‎(«fer, salvatge»), segle XVII.

Nom[modifica]

ferum m. ‎(plural ferums)

  1. Olor forta d’animal.
  2. Olor desagradable de carn podrida, de brutícia en descomposició.
    «El sergent i els dos mossos van esbotzar la porta... se sentia ferum de mort i el veïnat els havia avisat...» [1]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfɛ.rʊm/

Adjectiu[modifica]

ferum

  1. nominatiu neutre singular de ferus
  2. vocatiu neutre singular de ferus
  3. acusatiu masculí singular de ferus
  4. acusatiu neutre singular de ferus
  1. Mònica Roig Mestre, Un Any de Contes, 2011