sostenir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /sus.təˈni/
balear /sos.təˈni/, /sus.təˈni/
Occidental:  nord-occidental /sos.teˈni/, valencià /sos.teˈniɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí sustǐnēre, segle XIII, format pel prefix sub- ‎(«a baix») i el verb tenēre ‎(«dominar, mantenir agafat»), és a dir, «subjectar des de baix».

Verb[modifica]

sostenir trans., pron. ‎(pronominal sostenir-se)

  1. Suportar el pes d'alguna cosa que està agafada o bé que es troba al damunt d'una altra.
  2. Mantenir una idea, aportant arguments que la defensin.

Conjugació[modifica]

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]