emparar

Català

Oriental:	/əm.pəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /em.paˈɾa/
	valencià /em.paˈɾaɾ/, /em.paˈɾa/
Informal:	nord-occidental /am.paˈɾa/, valencià /am.paˈɾaɾ/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: emparà
Etimologia: Del català antic amparar per percepció d’un fals prefix, de *antparar, del llatí vulgar *anteparare ‎(‘posar un parapet defensiu al davant, protegir’), segle XII, format per ante ‎(‘davant’) i parare ‎(‘preparar, disposar’).

emparar trans., pron. ‎(pronominal emparar-se)

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	emparar			haver emparat
gerundi	emparant			havent emparat
participi	emparat, emparada, emparats, emparades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	emparo	empares	empara	emparem	empareu	emparen
	empare						val
	empari						sept
	empar				emparau		bal, alg
				emparam			bal
imperfet	emparava	emparaves	emparava	emparàvem	emparàveu	emparaven
passat simple	emparí	emparares	emparà	emparàrem	emparàreu	empararen
futur	empararé	empararàs	empararà	empararem	emparareu	empararan
condicional	empararia	empararies	empararia	empararíem	empararíeu	empararien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	empari	emparis	empari	emparem	empareu	emparin
present	empare	empares	empare			emparen	occ, bal
imperfet	emparés	emparessis	emparés	emparéssim	emparéssiu	emparessin
		emparesses		emparéssem	emparésseu	emparessen
	emparàs	emparassis	emparàs	emparàssim	emparàssiu	emparassin	bal
		emparasses		emparàssem	emparàsseu	emparassen	val, bal (1)
	emparara	emparares	emparara	emparàrem	emparàreu	empararen	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	empara	empari	emparem	empareu	emparin
	–				emparau		bal, alg
	–		empare			emparen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	emparariva	empararives	emparariva	empararívem	empararíveu	emparariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	emparessi		emparessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... emparat
perfet				havem	haveu		... emparat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... emparar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... emparar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... emparat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... emparat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... emparat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... emparat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... emparat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... emparar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... emparar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... emparat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... emparat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... emparat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... emparat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... emparat

Paradigmes de flexió: emparo, empara, emparem

Proporcionar protecció i ajuda