Vés al contingut

emparar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /əm.pəˈɾa/
Occidental: nord-occidental /em.paˈɾa/
valencià /em.paˈɾaɾ/, /em.paˈɾa/
Informal: nord-occidental /am.paˈɾa/, valencià /am.paˈɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: emparà
  • Etimologia: Del català antic amparar per percepció d’un fals prefix, de *antparar, del llatí vulgar *anteparare («posar un parapet defensiu al davant, protegir»), segle XII, format per ante («davant») i parare («preparar, disposar»).

Verb

[modifica]

emparar trans., pron. (pronominal emparar-se)

  1. Proporcionar protecció i ajuda contra el perill.
  2. (antic) embargar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: emparo, empara, emparem

Derivats

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: emparar