emparares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.pəˈɾa.ɾəs/, occidental /em.paˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

emparares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de emparar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emparar

Variants

• [2] emparessis, emparesses, emparassis, emparasses

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·ra·res (4)
• Anagrames: emparar-se, separarem, separàrem