emparares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.pəˈɾa.ɾəs/, occidental /em.paˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

emparares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de emparar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emparar.

Variants

• [2] emparessis, emparesses, emparassis, emparasses

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·ra·res (4)
• Anagrames: emparar-se, separarem, separàrem