ab

De Viccionari
Potser volíeu: ab-, AB


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

ab

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'abkhaz.


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (àton) /əp/, /ap/
  • Etimologia: Del llatí vulgar apud que va substituir el clàssic cum ‎(«amb»).

Preposició[modifica]

ab

  1. (arcaisme) amb

Compostos i expressions[modifica]

Notes[modifica]

  • La seva pronúncia és /ap/, però davant de paraula començada per vocal o consonant sonora canvia a /aβ/ (o /ab/ en els dialectes no betacistes així com en català antic).
  • Opcionalment prenia la forma am (pronunciada /am/) per la fonètica sintàctica davant de consonants nasals (ab mi > am mi), encara que originalment sempre era ab. Per la vacil·lació entre les dues formes ab i am va resultar l'actual amb.

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: ba (revers)

Vegeu també[modifica]


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /ap/

Preposició[modifica]

ab

  1. des de
    Ab heute verfügbar. («Disponible des d'avui.»)

Adverbi[modifica]

ab

  1. Comunica al verb el sentit de «separació, fora de»
    abwäschen (rentar plats, fer fora la brutícia); abgehen (marxar, separar-se d'algú o d'algun lloc)


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

ab ‎(plural abs)

  1. músculs abdominals


Llatí
[modifica]

  • Etimologia: De l'indoeuropeu apud, que en llatí també va donar la forma apud.

Preposició[modifica]

ab

  1. de, des de,
    Ab Urbe condita («des de la fundació de la ciutat»)
  2. amb
    Ab ira («des dels efectes de la ira» o «amb ira»)
  3. de (especialització laboral)
    Servus ab argento («esclau de la plata»)

Nota d'ús[modifica]

Seguit de consonant pren la forma a.


Turc
[modifica]

  • Etimologia: Del turc otomà آب ‎(āb), del persa آب ‎(āb).

Nom[modifica]

ab

  1. aigua