tost

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔst/
• Rimes: -ɔst
• Etimologia: Del llatí tostum ‎(«fet de pressa», literalment «torrat»), segle XIII. Cognat del francès tôt i de l'italià tosto.

Adverbi

tost

1. (antic, literari) aviat

   «A l'agost, l'eugassada fumosa crema tost.» (Alfred Badia i Gabarró, Adés era l'alba, 1990)

Notes

• Pràcticament, només usat en balear en expressions fossilitzades.

Derivats

• en tost de
• més tost
• tantost

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: tots, tòts

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot

Anglès

Verb

tost

1. (obsolet) passat i participi de toss