djur

Suec

• Pronúncia ^(AFI): /ˈjʉːr/ ^ⓘ
• Etimologia: Del suec antic diūr ‎(‘animal’), cognat del danès dyr, el noruec (bokmål i nynorsk) dyr, l'islandès dýr i el feroès dýr / djór, tots del protogermànic *deuzą (com també el neerlandès i frisó dier, l'anglès deer i l'alt alemany Tier), del protoindoeuropeu *dʰewsóm («ésser viu, animal»), de *dʰwes- («respirar; alè; ànima»).

Nom

djur n.

1. animal

   djurens fantastiska värld ― el fantàstic món dels animals

2. (taxonomia) animal

   flercelliga djur ― animals pluriceŀlulars

Declinació

Cas	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	djur	djuret	djur	djuren
Genitiu	djurs	djurets	djurs	djurens

Derivats

• blötdjur
• bukhårsdjur
• djurfabel
• djurgård
• djurisk
• djurpark
• djurriket
• djursjukhus
• djurskydd
• djurvärld
• groddjur
• hjuldjur
• högdjur
• husdjur
• korsettdjur
• leddjur
• mossdjur
• nässeldjur
• ryggradsdjur
• ryggsträngsdjur
• svalgsträngsdjur
• svampdjur
• urdjur
• vilddjur

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada djur al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada djur al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada djur al Svensk ordbok.