característica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɾək.təˈɾis.ti.kə/, occidental /ka.ɾak.teˈɾis.ti.ka/
• Rimes: -istika
• Etimologia: Derivat de caràcter.

Nom

característica f. ‎(plural característiques)

1. Propietat distintiva d'alguna cosa.
2. El nombre menor de vegades que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicació (l'1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (el 0).

Adjectiu

característica f. ‎(plural característiques)

1. forma femenina de característic

Traduccions

1

• Alemany: Besonderheit ^(de) f.
• Anglès: feature ^(en)
• Belarús: асаблі́васць ^(be) f. ‎(assablívasts)
• Búlgar: сво́йство ^(bg) n.
• Castellà: característica ^(es)
• Eslovac: črta ^(sk) f.
• Eslovè: značilnost ^(sl) f.
• Finès: ominaisuus ^(fi)
• Francès: caractéristique ^(fr)
• Friülà: caraterìstiche ^(fur) f.
• Gallec: característica ^(gl) f.
• Grec: χαρακτηριστικό ^(el) n. ‎(kharaktiristikó)
• Hongarès: sajátság ^(hu)

• Italià: caratteristica ^(it)
• Japonès: 特徴 ^(ja)
• Macedoni: својство ^(mk) n.
• Neerlandès: eigenschap ^(nl) f.
• Polonès: właściwość ^(pl) f.
• Portuguès: característica ^(pt) f.
• Romanès: caracteristică ^(ro) f.
• Rus: осо́бенность ^(ru) f. ‎(ossóbennost)
• Serbocroat: својство ^(sh)
• Turc: vasıf ^(tr)
• Txec: rys ^(cs)
• Ucraïnès: особли́вість ^(uk) f. ‎(ossoblívist)
• Xinès: 特徵 ^(zh) ‎(特征, tèzhēng)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·rac·te·rís·ti·ca (6)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot