paladar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pə.ɫəˈða/
Occidental:	nord-occidental /pa.ɫaˈða/, valencià /pa.ɫaˈðaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *palatare, de palātum, segle XIV.

Nom

paladar m. ‎(plural paladars)

1. Sostre de la boca en els humans i els animals vertebrats.
2. Sentit del gust
3. sabor
4. En la corol·la personada, protuberància del llavi inferior que tanca la gola.

Traduccions

Sostre de la boca

• Anglès: palate ^(en)
• Castellà: paladar ^(es) m.
• Gallec: padal ^(gl) m.

Sentit del gust

• Anglès: palate ^(en)
• Castellà: paladar ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·la·dar (3)
• Anagrama: parlada

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \pa.laˈðaɾ\

Americà: alt /p(a).laˈdaɾ/, baix \pa.laˈðaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí vulgar *palatare, de palātum.

Nom

paladar m. ‎(plural paladares)

1. paladar (sostre de la boca)
2. paladar (gust)

Derivats

• paladear

Relacionats

• palatal

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·la·dar (3)
• Anagrama: parlada

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paladar