paladar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pə.ɫəˈða/
Occidental:  nord-occidental /pa.ɫaˈða/, valencià /pa.ɫaˈðaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *palatare, de palātum, segle XIV.

Nom[modifica]

paladar m. ‎(plural paladars)

  1. Sostre de la boca en els humans i els animals vertebrats.
  2. Sentit del gust
  3. sabor
  4. En la corol·la personada, protuberància del llavi inferior que tanca la gola.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pa·la·dar (3)
  • Anagrama: parlada

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \pa.laˈðaɾ\
Americà: alt /p(a).laˈdaɾ/, baix \pa.laˈðaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí vulgar *palatare, de palātum.

Nom[modifica]

paladar m. ‎(plural paladares)

  1. paladar (sostre de la boca)
  2. paladar (gust)

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pa·la·dar (3)
  • Anagrama: parlada

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paladar