Vés al contingut

vetllar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /bəʎˈʎa/, balear /vəɫˈɫa/
Occidental: nord-occidental /beʎˈʎa/
valencià /veɫˈɫaɾ/, /beɫˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: vetllà
  • Etimologia: Del català antic vetlar~vellar (*vel·lar) per palatalització, de veytlar (*veilar) per geminació, del llatí *viglare, de vigilāre (estar despert), segle XIV. Doblet del cultisme vigilar.

Verb

[modifica]

vetllar intr., trans.

  1. Passar la nit despert.
  2. Estar cuidant un malalt durant la nit.
  3. Estar al costat del cos d'un difunt la primera nit després de morir.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: vetllo, vetlla, vetllem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Variants

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vet·llar (2)

Vegeu també

[modifica]