vetlar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bəɫˈɫa/, balear /vəɫˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /beɫˈɫa/
valencià /veɫˈɫaɾ/, /beˈɫaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic vel·lar, de *velar per geminació, de *veilar per monoftongació, del llatí vigilare ‎(«estar despert»), segle XIII. Compareu vetllar amb evolució paral·lela.

Verb[modifica]

vetlar intr., trans.

  1. (valencià, balear) forma alternativa de vetllar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vet·lar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aelrtv)
  • Anagrames: travel, varlet

Vegeu també[modifica]