vetlla

Potser volíeu: vetllà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛʎ.ʎə/
	balear /ˈvəɫ.ɫə/, /ˈvɛɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbeʎ.ʎa/
	valencià /ˈveɫ.ɫa/, /ˈbeɫ.ɫa/

• Rimes: -ɛlla
• Etimologia: De vetllar, segle XIV.

Nom

vetlla f. ‎(plural vetlles)

1. Acció de vetllar.
2. vigília

Variants

• vetla

Derivats

• revetlla

Relacionats

• vetllada

Traduccions

Traduccions

• Castellà: vela ^(es) f.
• Francès: veille ^(fr) f.
• Italià: veglia ^(it) f.

Verb

vetlla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vetllar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vetllar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vet·lla (2)
• Anagrames: llevat, tavell

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC