vetlla

Potser volíeu: vetllà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbɛʎ.ʎə/, balear /ˈvɛ.ʎə/

Occidental: nord-occidental /ˈbeʎ.ʎa/, valencià /ˈveɫ.ɫa/, /ˈbe.ʎa/

• Rimes: -ɛlla
• Etimologia: De vetllar, segle XIV.
• Anagrames: llevat, tavell

Nom

vet·lla f. ‎(plural vetlles)

1. Acció de vetllar.
2. vigília

Variants

• vetla

Relacionats

• vetllar, vetllada

Derivats

• revetlla

Traduccions

Traduccions: vetlla

• Castellà: vela ^(es)

• Francès: veille ^(fr)

Verb

vet·lla

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vetllar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vetllar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC