ara

De Viccionari
Potser volíeu: ARA, Ara


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈa.ɾə/, occidental /ˈa.ɾa/
  • Rimes: -aɾa
  • Etimologia: Adverbi: del llatí ad hōram ‎(literalment «a l’hora»), segle XI.
  • Etimologia: Nom: del llatí āra.

Adverbi[modifica]

ara

  1. En aquests moments.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Un ara amb dedicatòria

Nom[modifica]

ara m. ‎(plural ares)

  1. Altar per a sacrificis i col·locar ofrenes, emprat sovint en les religions paganes.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ra (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.ɾa/
  • Rimes: -aɾa
  • Etimologia: Del llatí āra.

Verb[modifica]

ara

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb arar (llaura).

Nom[modifica]

ara m. ‎(plural aras)

  1. ara

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ra (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ara


Llatí
[modifica]

ara pacis, Roma
  • Pronúncia(i): /ˈaː.ra/
  • Etimologia: Derivat de āsa, del protoindoeuropeu *h₂eHs-.

Nom[modifica]

āra f. ‎(genitiu ārae)

  1. ara

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu āra ārae
Vocatiu āra ārae
Acusatiu āram ārās
Genitiu ārae ārārum
Datiu ārae ārīs
Ablatiu ārā ārīs



Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈaː.ra/
  • Etimologia: Del llatí āra.

Nom[modifica]

ara f. ‎(plural are)

  1. ara

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: à·ra (2)


Maori
[modifica]

  • Etimologia: Del protopolinesi *hala, emparentat amb el tahitià ara i el hawaià ala.

Nom[modifica]

ara

  1. camí, via, senda


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.ɾo̞/
  • Àudio: Bearn

Adverbi[modifica]

ara

  1. ara

Conjunció[modifica]

ara

  1. ara

Contracció[modifica]

ara f. ‎(a + era, masculí ath, plural gascó aras, plural aranès as)

  1. (gascó pirinenc) a la


Tahitià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.ɾa/
  • Etimologia: Nom: del protopolinesi *hala, emparentat amb el maori ara i el hawaià ala. Verb: del protopolinesi *'ara.

Nom[modifica]

ara

  1. camí, ruta, via, senda

Nota d'us[modifica]

D'ús antic, és viu en topònims i recuperat en cultismes moderns.

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

ara

  1. despertar, despertar-se
  2. vetllar, vigilar

Derivats[modifica]