ara

Potser volíeu: ARA, Ara

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.ɾə/, occidental /ˈa.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Àudio: català oriental

(fitxer)

• Etimologia: Adverbi: De l'expressió llatina ad hōram, segle XI.
• Etimologia: Nom: Del llatí āra.

Adverbi

ara

1. En aquests moments.

Sinònims

• a hores d'ara, actualment, ara com ara, ara per ara, avui, immediatament, ja

Compostos i expressions

• ara i adés
• i ara

Traduccions

Traduccions: ara

• Alemany: jetzt ^(de)
• Anglès: now ^(en)
• Bretó: bremañ ^(br)
• Castellà: ahora ^(es)
• Francès: maintenant ^(fr)
• Hindi: अब ^(hi), अभी ^(hi), आज ^(hi)
• Islandès: nú ^(is)

• Italià: ora ^(it), adesso ^(it)
• Llatí: nunc ^(la), iam ^(la)
• Llengua de signes catalana: ARA ^(csc)
• Neerlandès: nu ^(nl)
• Occità: ara ^(oc)
• Portuguès: agora ^(pt)

ara amb dedicatòria

Nom

a·ra m. ‎(plural ares)

1. Altar per a sacrificis i col·locar ofrenes, emprat en les religions primitives.

Traduccions

Traduccions: ara

• Anglès: altar ^(en)

• Castellà: ara ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾa/
• Etimologia: Del llatí āra.

Verb

a·ra

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb arar (llaura).

Nom

a·ra m. ‎(plural aras)

1. ara

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ara

Llatí

ara pacis, Roma

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.ra/
• Etimologia: Derivat de āsa, del protoindoeuropeu *h₂eHs-.

Nom

āra f. ‎(genitiu ārae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	āra	ārae
Vocatiu	āra	ārae
Acusatiu	āram	ārās
Genitiu	ārae	ārārum
Datiu	ārae	ārīs
Ablatiu	ārā	ārīs

1. ara

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.ra/
• Etimologia: Del llatí āra.

Nom

à·ra f. ‎(plural are)

1. ara

Maori

• Etimologia: Del protopolinesi *hala, emparentat amb el tahitià ara i el hawaià ala.

Nom

ara

1. camí, via, senda

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾo̞/

Àudio: Bearn

(fitxer)

Adverbi

ara

1. ara

Conjunció

ara

1. ara

Contracció

ara f. ‎(a + era, masculí ath, plural gascó aras, plural aranès as)

1. (gascó pirinenc) a la

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾa/
• Etimologia: Nom: del protopolinesi *hala, emparentat amb el maori ara i el hawaià ala. Verb: del protopolinesi *'ara.

Nom

ara

1. camí, ruta, via, senda

Nota d'us

D'ús antic, és viu en topònims i recuperat en cultismes moderns.

Sinònims

• 'ē'a
• purūmu
• ta'iara

Verb

ara

1. despertar, despertar-se
2. vetllar, vigilar

Derivats

• araara = estar desvetllat, estar a l'aguait
• arara'a = desvetllament
• mata ara (ull vigilant) = guaitar