altar

De Viccionari
Potser volíeu: Altar


Català
[modifica]

Oriental:  /əɫˈta/
Occidental:  nord-occidental /aɫˈta/, valencià /aɫˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí eclesiàstic altāre, del clàssic altāria ‎(«grades sobre l’ara d’ofrenes»), segle XIV.

Nom[modifica]

altar m. ‎(plural altars)

  1. Taula d'una església sobre la qual se celebra l'eucaristia.
  2. Lloc elevat on es feien els sacrificis en les religions primitives.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

altar m. ‎(plural altars)

  1. altar

Verb[modifica]

altar

  1. agradar
    «Per què amau alguna dona serà per temps d' un jorn que ja no us alta, e tant serà una part que us desalta que no veureu res d' ella sia bona.» ((Ausiàs March, Poesies))

Conjugació[modifica]

Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

altar m. ‎(plural altares)

  1. altar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: al·tar (2)


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

altar n. ‎(plural altare)

  1. altar

Declinació[modifica]

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) altar altarul (niște) altare altarele
Genitiu-datiu (unui) altar altarului (unor) altare altarelor
Vocatiu altarule, altare altarelor