era

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: -era, ERA


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /ˈe.ɾə/, occidental /ˈe.ɾa/
  • Rimes: -eɾa
  • Etimologia: [1] Derivat del llatí area, segle XI, doblet del cultisme àrea. [2] Del llatí tardà aera ‎(«xifra»), segle XIV.

Nom[modifica]

e·ra f. ‎(plural eres)

  1. Espai ample en una explotació agrícola de cereals destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

e·ra f. ‎(plural eres)

  1. Període de temps llarg amb esdeveniments que el diferencien d'altres períodes.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

e·ra

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu del verb ésser/ser
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu del verb ésser/ser

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

era

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de essere


Occità
[modifica]

Article[modifica]

era f. ‎(masculí eth, plural gascó eras, plural aranès es)

  1. (gascó pirinenc, aranès) forma alternativa de la ‎(«article definit»)

Contraccions[modifica]