era

Potser volíeu: -era, ERA

Català

• Pronúncia: oriental /ˈe.ɾə/, occidental /ˈe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: [1] Derivat del llatí area; [2] del llatí tardà aera ‎(«xifra»).

Nom

e·ra f. ‎(plural eres)

1. Espai ample en una explotació agrícola de cereals destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla.
2. Període de temps llarg amb esdeveniments que el diferencien d'altres períodes.

Sinònims

• època

Traduccions

1

• Anglès: threshing floor ^(en)
• Castellà: era ^(es)

2

• Anglès: era ^(en)
• Castellà: era ^(es)
• Italià: era ^(it)

Verb

e·ra

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu del verb ésser/ser
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu del verb ésser/ser

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Occità

Article

era f. ‎(masculí eth, plural gascó eras, plural aranès es)

1. (gascó pirinenc, aranès) forma alternativa de la ‎(«article definit»)

Contraccions

• dera (de+era)
• ara (a+era)
• ena (en+era)
• entara (entà+era)