era

Potser volíeu: -era, ERA

Català

• Pronúncia: oriental /ˈe.ɾə/, occidental /ˈe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: [1] Derivat del llatí area, segle XI, doblet del cultisme àrea. [2] Del llatí tardà aera ‎(«xifra»), segle XIV.
• Anagrama: Rea

Nom

e·ra f. ‎(plural eres)

1. (agricultura) Espai ample en una explotació agrícola de cereals destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla.

Compostos i expressions

• si no vols pols, no vagis a l'era

Traduccions

Explotació agrícola

• Anglès: threshing floor ^(en)

• Castellà: era ^(es)

Nom

e·ra f. ‎(plural eres)

1. Període de temps llarg amb esdeveniments que el diferencien d'altres períodes.

Sinònims

• època

Traduccions

Període de temps

• Anglès: era ^(en)
• Castellà: era ^(es)

• Italià: era ^(it)

Verb

e·ra

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català medieval

Verb

era

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de esser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de esser

Italià

Verb

era

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de essere

Occità

• Pronúncia: /ˈe.ɾo̞/

Àudio: Bearn

(fitxer)

Article

era f. ‎(plural eras o es [aranès], masculí eth)

1. (gascó pirinenc) forma alternativa de la ‎(«article definit»)

Contraccions

• ara (a+era)
• denquiara (denquà+era)
• dera (de+era)
• ena (en+era)
• enquiara (enquà+era)
• entara (entà+era)
• entòra (entò+era)
• pera (per+era)
• tara (tà+era)

Pronom

era f. ‎(plural eras o eres [aranès])

1. (gascó) forma alternativa de ela ‎(«ella»)