eres

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

e·res

  1. (valencià) segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

eres

  1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de esser


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

e·res f. pl.

  1. forma plural de ere