tara

Potser volíeu: tarà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈta.ɾə/, occidental /ˈta.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: De l'àrab طَرْحَة ‎(ṭáraḥ, ‘allò que es tira, que s'aparta, deducció’), segle XIII.

Nom

tara f. ‎(plural tares)

1. Pes que cal restar d'una pesada corresponent al contenidor que conté l'objecte per pesar.
2. Defecte d'una persona o d'un objecte.

Verb

tara

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tarar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tarar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·ra (2)
• Anagrama: rata

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC