via

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: vià


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /ˈbi.ə/, bal. /ˈvi.ə/
Occidental: nord-occ. /ˈbi.a/, val. /ˈvi.a/, /ˈbi.a/
  • Rimes: -ia
  • Etimologia: Del llatí via ‎(«camí o carrer»).
  • Anagrames: avi, iva

Nom[modifica]

vi·a f. ‎(plural vies)

  1. Rail.
  2. Nom genèric per a camí o carrer.

Compostos i expressions[modifica]

  • fer via = avançar per un camí
  • anar fent via = començar una tasca per guanyar temps

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

vi·a

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb viar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viar


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

via ‎(plural vias o viae)

  1. via, especialment de l'antiga Roma

Referències[modifica]

  • via. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].


Italià
[modifica]

Nom[modifica]

vì·a f. ‎(plural vie)

  1. carrer
  2. camí, sender
  3. (figuradament) via, canal, mitjà

Compostos i expressions[modifica]

  • dare il via - donar el tret de sortida

Adverbi[modifica]

vì·a

  1. fora

Compostos i expressions[modifica]

  • andare via - anar-se'n
  • dare via - donar, regalar
  • mandare via - fer fora, acomiadar
  • tirare via - fer via

Interjecció[modifica]

vì·a

  1. vinga!
  2. fora!


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈwɪ.a/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

Nom[modifica]

via f. ‎(genitiu viae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu via viae
Vocatiu via viae
Acusatiu viam viās
Genitiu viae viārum
Datiu viae viīs
Ablatiu viā viīs
  1. carrer
  2. camí, drecera
  3. manera

Relacionats[modifica]