mentí

Potser volíeu: menti, -menti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mənˈti/^ⓘ, occidental /menˈti/
• Rimes: -i
• Homòfons: mantí, mentir

Verb

mentí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de mentir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de mentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: men·tí (2)
• Anagrames: metin, temin, tenim

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /menˈti/, meridional \meŋˈti\

Americà: alt /menˈti/, baix \meŋˈti\, austral /menˈti/

• Rimes: -i

Verb

mentí

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb mentir