menti

Potser volíeu: -menti, mentí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmen.ti/
• Rimes: -enti

Verb

menti

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mentir
2. (central, balear, septentrional) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mentir
3. (central, balear, septentrional) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mentir
4. (central, balear, septentrional) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mentir

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ti (2)
• Anagrames: metin, temin, tenim

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmen.ti/

Nom

menti f. pl.

1. forma plural de mente

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛn.tiː/

Nom

mentī

1. datiu singular de mēns