Vés al contingut

nomisma

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /nuˈmiz.mə/, occidental /noˈmiz.ma/
  • Etimologia: Del llatí nomisma, procedent del grec antic νόμισμα ‎(nómisma).

Nom[modifica]

nomisma m. ‎(plural nomismes)

  1. Moneda encunyada en l'Imperi Bizantí equivalent a un sòlid.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /nɔˈmɪs.ma/
  • Etimologia: Del grec antic νόμισμα ‎(nómisma, «moneda de curs legal»).

Nom[modifica]

nomisma n. ‎(genitiu nomismatis)

  1. moneda (peça)
  2. nomisma

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu nomisma nomismata
Vocatiu nomisma nomismata
Acusatiu nomisma nomismata
Genitiu nomismatis nomismatum
Datiu nomismatī nomismatibus
Ablatiu nomismate nomismatibus