nomisma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nuˈmiz.mə/, occidental /noˈmiz.ma/
• Etimologia: Del llatí nomisma, procedent del grec antic νόμισμα ‎(nómisma).

Nom

nomisma m. ‎(plural nomismes)

1. Moneda encunyada en l'Imperi Bizantí equivalent a un sòlid.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nomisma ^(en)
• Castellà: nomisma ^(es)
• Francès: nomisma ^(fr)
• Italià: nomisma ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mis·ma (3)
• Anagrames: maimons, somniam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /nɔˈmɪs.ma/
• Etimologia: Del grec antic νόμισμα ‎(nómisma, «moneda de curs legal»).

Nom

nomisma n. ‎(genitiu nomismatis)

1. moneda (peça)
2. nomisma

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	nomisma	nomismata
Vocatiu	nomisma	nomismata
Acusatiu	nomisma	nomismata
Genitiu	nomismatis	nomismatum
Datiu	nomismatī	nomismatibus
Ablatiu	nomismate	nomismatibus