Vés al contingut

moneta

De Viccionari

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /moˈneː.ta/
  • Etimologia: Del llatí monēta.

moneta f. ‎(plural monete)

  1. moneda
    Un tempo le monete valevano esattamente il proprio peso, ma oggi il valore dipende solitamente dal materiale impiegato per coniarle.
    Va haver un temps en què les monedes valien exactament el que pesaven, però avui dia el seu valor depèn només del material emprat per encunyar-les.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

moneta

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de monetare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de monetare

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mo·né·ta (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aemnot)

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /mɔˈneː.ta/
  • Etimologia: De Juno Monēta («Juno l'avisadora»), nom del temple romà on estava la seca.

monēta f. ‎(genitiu monētae)

  1. moneda
  2. encuny
    Ex.:Nomina Graeca Latinā monetā percussa.—(«Paraules gregues posades en l'encuny de monedes llatines.»)

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu monēta monētae
Vocatiu monēta monētae
Acusatiu monētam monētās
Genitiu monētae monētārum
Datiu monētae monētīs
Ablatiu monētā monētīs