moneta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /moˈneː.ta/
  • Etimologia: Del llatí monēta.

Nom[modifica]

moneta f. ‎(plural monete)

  1. moneda
    Un tempo le monete valevano esattamente il proprio peso, ma oggi il valore dipende solitamente dal materiale impiegato per coniarle. — «Va haver un temps en què les monedes valien exactament el que pesaven, però avui dia el seu valor depèn només del material emprat per encunyar-les.»

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

moneta

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de monetare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de monetare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mo·né·ta (3)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /mɔˈneː.ta/
  • Etimologia: De Juno Monēta («Juno l'avisadora»), nom del temple romà on estava la seca.

Nom[modifica]

monēta f. ‎(genitiu monētae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu monēta monētae
Vocatiu monēta monētae
Acusatiu monētam monētās
Genitiu monētae monētārum
Datiu monētae monētīs
Ablatiu monētā monētīs
  1. moneda
  2. encuny
    Ex.:Nomina Graeca Latinā monetā percussa.—(«Paraules gregues posades en l'encuny de monedes llatines.»)