dinaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /diˈna.jɛ/, /diˈna.je/

Verb

dinaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de dinar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] dinava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de dinar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] dinava.