dines

Potser volíeu: dinés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdi.nəs/, occidental /ˈdi.nes/
• Rimes: -ines

Verb

dines

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de dinar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb dinar.

   [Que tu] dinis o dines; [tu] no dinis o dines.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nes (2)
• Anagrames: desin, nedis, sedin

Català antic

Verb

dines

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de dinar