xantar

Català antic

• Etimologia: De xant, del francès chant ‎(‘cant’).

Nom

xantar

1. forma alternativa de xant ‎(‘cant’)

Verb

xantar

1. forma alternativa de cantar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	xantar
gerundi	xantant
participi	xantat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	xant	xantes	xanta	xantam	xantats	xanten
					xantau
imperfet	xantava	xantaves	xantava	xantàvem	xantàvets	xantaven
passat simple	xantí	xantast	xantà	xantam	xantàs	xantaren
	xanté	xantist		xantàrem	xantàrets
		xantares			xantàreu
futur	xantaré	xantaràs	xantarà	xantarem	xantarets	xantaran
					xantareu
condicional	xantaria	xantaries	xantaria	xantaríem	xantaríets	xantarien
					xantaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	xant	xants	xant	xantem	xantets	xanten
					xanteu
imperfet	xantàs	xantasses	xantàs	xantàssem	xantàssets	xantassen
	xantara	xantares	xantara	xantàrem	xantàsseu	xantaren
					xantàrets
					xantàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	xanta	xant	xantem	xantats	xanten
	–				xantau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo