menja
Potser volíeu: menjà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈmeɲ.ʒə/ balear /ˈməɲ.ʒə/, /ˈmeɲ.ʒə/ Occidental: /ˈmeɲ.d͡ʒa/
- Etimologia: Deverbal de menjar, segle XX.
Nom[modifica]
menja f. (plural menges)
- Menjar, especialment un de bo.
- «S'assegueren en l'herba seca del marjal per a enllestir les menges que duyen en llurs cistellons.» (Lluís G. Pla, Catalana (pàg. 107), volum IV.)
- Acte de menjar, alimentació.
- (mallorquí) Esca que es posa a la llosa per tal d'atreure els animals.
Compostos i expressions[modifica]
- N'hi ha per la menja: es diu d'una cosa de menjar que n'hi ha només prou per a acabar-se la gana.
Verb[modifica]
menja
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de menjar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb menjar
Variants[modifica]
- minja, variant fonètica d'alguns parlars occidentals
Derivats[modifica]
- menjacapellans
- menjafestucs
- menjafigues
- menjamiques
- menjamoixines
- menjamosquits
- menjapà
- menjapinyols
- menjavents
Vegeu també[modifica]
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
menja