menja

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: menjà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmeɲ.ʒə/, occidental /ˈmeɲ.d͡ʒa/
  • Etimologia: Deverbal de menjar, segle XX.

Nom[modifica]

menja f. ‎(plural menges)

  1. Menjar, especialment un de bo.
    «S'assegueren en l'herba seca del marjal per a enllestir les menges que duyen en llurs cistellons.» (Lluís G. Pla, Catalana (pàg. 107), volum IV.)
  2. Acte de menjar, alimentació.
  3. (mallorquí) Esca que es posa a la llosa per tal d'atreure els animals.

Compostos i expressions[modifica]

  • N'hi ha per la menja: es diu d'una cosa de menjar que n'hi ha només prou per a acabar-se la gana.

Verb[modifica]

menja

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de menjar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb menjar

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

  • minja, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

menja

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de menjar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de menjar