esca

Potser volíeu: -esca

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈɛs.kə/, balear /ˈəs.cə/, /ˈɛs.kə/

Occidental: /ˈes.ka/

• Rimes: -ɛska
• Etimologia: Del llatí esca ‎(«menjar, aliment»).
• Anagrames: case, seca, secà

Nom

es·ca f. ‎(plural esques)

1. Matèria molt seca, generalment de cuiro, drap o esponja, preparada de forma que qualsevol espurna de foc la fa cremar.
2. Matèria per caçar o pescar; esquer.
3. Incentiu, atractiu.
4. Quelcom vell i podrit.

Traduccions

Matèria molt seca

• Alemany: Zunder ^(de) m.
• Anglès: tinder ^(en)
• Castellà: yesca ^(es)
• Francès: amadou ^(fr)

• Italià: esca ^(it)
• Llatí: fomes ^(la)
• Portuguès: isca ^(pt) f., graveto ^(pt) m.

Esquer

• Castellà: esca ^(es), cebo ^(es)

Incentiu

• Castellà: yesca ^(es), esca ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /ˈes.ka/, meridional /ˈeh.ka/

Americà: alt /ˈes.k(a)/, baix /ˈeh.ka/

Nom

es·ca f. ‎(plural escas)

1. (en desús) esca, esquer

Sinònims

• cebo

Italià

• Pronúncia: /ˈe.ska/
• Etimologia: Del llatí esca.

Nom

é·sca f. ‎(plural esche)

1. esca, esquer.
2. esca, matèria per fer foc.

Verb

esca

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de uscire
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de uscire
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de uscire
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de uscire