esca

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: -esca


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈɛs.kə/, balear /ˈəs.cə/, /ˈɛs.kə/
Occidental: /ˈes.ka/
  • Rimes: -ɛska
  • Etimologia: Del llatí esca ‎(«menjar, aliment»).

Nom[modifica]

esca f. ‎(plural esques)

  1. Matèria molt seca, generalment de cuiro, drap o esponja, preparada de forma que qualsevol espurna de foc la fa cremar.
  2. Matèria per caçar o pescar; esquer.
  3. Incentiu, atractiu.
  4. Quelcom vell i podrit.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈes.ka/, meridional /ˈeh.ka/
Americà: alt /ˈes.k(a)/, baix /ˈeh.ka/

Nom[modifica]

esca f. ‎(plural escas)

  1. (en desús) esca, esquer

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ca (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈe.ska/
  • Etimologia: Del llatí esca.

Nom[modifica]

esca f. ‎(plural esche)

  1. esca, esquer.
  2. esca, matèria per fer foc.

Verb[modifica]

esca

  1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de uscire
  2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de uscire
  3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de uscire
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de uscire

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: é·sca (2)