cremar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /kɾəˈma/
Occidental: nord-occidental /kɾeˈma/, valencià /kɾeˈmaɾ/
Informal: mallorquí /kɾeˈma/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfon: cremà
  • Etimologia: Del llatí cremare, d'influència grega κάτμα ‎(kátma, «calor, ardent»), segle XII.

Verb[modifica]

cremar intr., trans., pron. ‎(pronominal cremar-se)

  1. (intransitiu) Entrar en combustió per l’acció del foc.
    El bosc es va cremar.
  2. (intransitiu) Estar massa calent per al seu contacte.
    La sopa crema, encara no es pot menjar.
  3. (transitiu) Sotmetre a l’acció del foc.
    Van cremar tots els llibres.
  4. (transitiu) El sol, la calor, emmusteir, malmetre alguna cosa.
    El sol crema les plantes del balcó.
  5. (transitiu) Provocar una cremada o cremor.
    Fent la barbacoa m’he cremat la mà.
  6. (transitiu) Una activitat, desgastar.
    És una feina que acaba cremant.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: cremo, crema, cremem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cre·mar (2)
  • Anagrama: marrec

Vegeu també[modifica]