espurna

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈpur.nə/, occidental /esˈpuɾ.na/
• Etimologia: Del català antic purna, d'origen incert, potser d'una arrel indoeuropea pur(«foc»).
• Anagrama: peruans

Nom

es·pur·na f. ‎(plural espurnes)

1. Petita guspira que s'escapa d'un foc o de dues pedres copejades entre sí.
2. Petita porció d'una cosa.

Sinònims

• (valencià dialectal) purna
• (alguerès) esquinquida

Traduccions

Petita guspira

• Anglès: spark ^(en)
• Castellà: chispa ^(es)

• Francès: étincelle ^(fr)
• Italià: favilla ^(it), scintilla ^(it)

Petita porció d'una cosa

• Anglès: touch ^(en)
• Castellà: chispa ^(es)

• Francès: brin ^(fr)
• Italià: briciolo ^(it)

Referències

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot