espurna

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈpur.nə/, occidental /esˈpuɾ.na/
• Etimologia: Del català antic purna, d'origen preromà d'una arrel indoeuropea *pur ‎(«foc»), segle XIV.
• Anagrames: naspreu, peruans

Nom

es·pur·na f. ‎(plural espurnes)

1. Partícula inflamada que s'escapa d'un foc o de dues pedres copejades entre sí.
2. Petita porció d'una cosa.

Sinònims

• espira (antic, mallorquí, menorquí)
• esquinquida (alguerès)
• esquitx
• guspira (central)
• purna (antic, valencià dialectal)
• vespilla (septentrional)
• xàldiga

Traduccions

Partícula inflamada

• Anglès: spark ^(en)
• Castellà: chispa ^(es)

• Francès: étincelle ^(fr)
• Italià: favilla ^(it), scintilla ^(it)

Petita porció d'una cosa

• Anglès: touch ^(en)
• Castellà: chispa ^(es)

• Francès: brin ^(fr)
• Italià: briciolo ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català