manjar

De Viccionari


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

manjar

  1. forma alternativa de menjar
    «Lo seyor de la nau ab qui eyls seran és-los tengut que·ls dó a manjar» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)

Conjugació[modifica]

Nom[modifica]

manjar m. ‎(plural manjars)

  1. forma alternativa de menjar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \maŋˈxaɾ\, meridional \maŋˈhaɾ\
Americà: alt \maŋˈxaɾ\, baix \maŋˈhaɾ\, austral \maŋˈxaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del català antic manjar, variant de menjar ‎(substantiu), especialment per menjar blanc, nom d'unes postres fetes amb ametlla tendra.

Nom[modifica]

manjar m. ‎(plural manjares)

  1. menja
  2. delícia

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: man·jar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre manjar