manjar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \maŋˈxaɾ\, meridional \maŋˈhaɾ\
Americà: alt \maŋˈxaɾ\, baix \maŋˈhaɾ\, austral \maŋˈxaɾ\
  • Etimologia: Del català medieval manjar, variant de menjar ‎(substantiu), especialment per menjar blanc, nom d'unes postres fetes amb ametlla tendra.

Nom[modifica]

man·jar m. ‎(plural manjares)

  1. menja
  2. delícia

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre manjar