calares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈɫa.ɾəs/, occidental /kaˈɫa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

calares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de calar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb calar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la·res (3)
• Anagrames: aclares, aclarés, asclaré, calar-se, casaler, celaràs, escalar, lacares, laceràs, lascaré

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈla.ɾes/, meridional /kaˈla.ɾeh/

Americà: alt /kaˈla.(ɾe)s/, baix /kaˈla.ɾeh/, austral /kaˈla.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

calares

1. segona persona del singular (tú, vos) del futur de subjuntiu del verb calar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la·res (3)
• Anagrames: aclares, aclarés, alacres, Arcales, calarse, caleras, carleas, carleás, celaras, celarás, clarase, clareas, clareás, escalar, lacares, laceras, lacerás, lacrase, lascare, lascaré, recalas, recalás, secaral