mancar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /məŋˈka/
Occidental: nord-occidental /maŋˈka/, valencià /maŋˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: mancà
  • Etimologia: De l'italià mancare, o derivat paral·lel de manc amb un llatí vulgar *mancare, segle XV.

Verb[modifica]

man·car intr., trans.

  1. (seguit de la preposició de) No haver-ne prou d'una cosa necessària.
    Ex.: En aquell refugi estàvem mancats d'aigua.
  2. No estar complet.
    Ex.: A aquest dibuix li manquen alguns detalls.
  3. Disminuir la força del vent.
    Ex.: Quan mancarà podrem sortir a pescar.
  4. (seguit de la preposició a) Fer actes contra la dignitat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: manco, manca, manquem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]