mancar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /məŋˈka/
Occidental:  nord-occidental /maŋˈka/, valencià /maŋˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: mancà
  • Etimologia: De l'italià mancare, o derivat paral·lel de manc amb un llatí vulgar *mancare, segle XV.

Verb[modifica]

mancar intr., trans.

  1. (seguit de la preposició de) No haver-n'hi prou, d'una cosa necessària.
    En aquell refugi estàvem mancats d'aigua.
  2. No estar complet.
    A aquest dibuix li manquen alguns detalls.
  3. Disminuir la força del vent.
    Quan mancarà podrem sortir a pescar.
  4. (seguit de la preposició a) Fer actes contra la dignitat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: manco, manca, manquem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: man·car (2)

Vegeu també[modifica]


Caló
[modifica]

  • Etimologia: Del català mancar.

Verb[modifica]

mancar

  1. mancar

Vegeu també[modifica]