manc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈmaŋ/, balear /ˈmaŋc/, /ˈmaŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈmaŋ/, valencià /ˈmaŋ/, /ˈmaŋk/
  • Rimes: -aŋk
  • Etimologia: Del llatí mancus ‎(«mutilat»), segle XIV.

Adjectiu[modifica]

manc m. ‎(femení manca, plural masculí mancs, plural femení manques)

  1. (antic, cultisme) manco

Nom[modifica]

manc m. ‎(plural mancs, femení manca)

  1. (antic, cultisme) manco

Verb[modifica]

manc

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mancar

Vegeu també[modifica]