manca

De Viccionari
Potser volíeu: mancà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmaŋ.kə/, occidental /ˈmaŋ.ka/
  • Rimes: -aŋka
  • Etimologia: De mancar, segle XIX.

Nom[modifica]

manca f. ‎(plural manques)

  1. mancança
    «En un entorn on impera la masculinitat, impera la duresa i una enorme manca d’atenció emocional.» (Xavi Buxeda i Marcet, «Una escola de mascles», Núvol, oct. 2021)

Adjectiu[modifica]

manca f. ‎(plural manques)

  1. forma femenina de manc
  2. forma femenina de manco

Nom[modifica]

manca f. ‎(plural manques)

  1. forma femenina de manc
  2. forma femenina de manco

Verb[modifica]

manca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mancar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mancar

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmaŋ.ka/

Adjectiu[modifica]

manca f. ‎(plural manche)

  1. forma femenina de manco

Verb[modifica]

manca

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mancare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mancare


Romaní
[modifica]

Nom[modifica]

manca

  1. grafia acadèmica de mança