manca
Potser volíeu: mancà
Català[modifica]
Nom[modifica]
manca f. (plural manques)
- mancança
- «En un entorn on impera la masculinitat, impera la duresa i una enorme manca d’atenció emocional.» (Xavi Buxeda i Marcet, «Una escola de mascles», Núvol, oct. 2021)
Adjectiu[modifica]
manca f. (plural manques)
Nom[modifica]
manca f. (plural manques)
Verb[modifica]
manca
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mancar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mancar
Vegeu també[modifica]
Italià[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈmaŋ.ka/
Adjectiu[modifica]
manca f. (plural manche)
- forma femenina de manco
Verb[modifica]
manca
- tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mancare
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mancare
Romaní[modifica]
Nom[modifica]
manca
- grafia acadèmica de mança
Categories:
- Mots en català documentats des del segle XIX
- Substantius femenins en català
- Formes d'adjectius en femení en català
- Formes de substantius en femení en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Formes d'adjectius en femení en italià
- Formes verbals en italià
- Romaní amb grafia acadèmica