manco

Potser volíeu: mancò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈmaŋ.ku/, balear /ˈmaŋ.ko/, /ˈmaŋ.ku/

Occidental: /ˈmaŋ.ko/

• Etimologia:

Adjectiu i substantiu: variant de manc, segle XV, del llatí mancus ‎(«mutilat»).

Adverbi: de l’italià manco ‎(«menys»), del llatí mancus ‎(«mutilat»), segle XVI.

Adjectiu

manco m. ‎(femení manca, plural masculí mancos, plural femení manques)

1. Que ha perdut un braç o una mà.

Sinònims

• manc (antic, forma culta, poc usada)
• manxol (Maó)
• manxot (septentrional)
• monco (alguerès)
• curro (valencià, tortosí)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: one-armed ^(en), one-handed ^(en)
• Castellà: manco ^(es)

• Francès: manchot ^(fr)
• Italià: monco ^(it)

Nom

manco m. ‎(plural mancos, femení manca)

1. Persona mancada d’un braç o d’una mà.

Adverbi

manco

1. menys

Verb

manco

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mancar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mancar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mancar

Miscel·lània

• Síl·labes: man·co (2)
• Anagrames: monca, nocam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaŋ.ko/
• Etimologia: Del llatí mancus ‎(«mutilat»).

Nom

manco m. ‎(plural manchi)

1. (literari) mancança

Sinònims

• mancanza

Adjectiu

manco m. ‎(femení manca, plural masculí manchi, plural femení manche)

1. (poc usat) esquerrà
2. (antic) mancat
3. (literari) informal

Sinònims

• (esquerrà) sinistro
• (informal) manchevole

Adverbi

manco

1. (col·loquial) ni, ni tant sols

Sinònims

• neanche, nemmeno, neppure

Verb

manco

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de mancare

Miscel·lània

• Síl·labes: màn·co (2)