manco
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: mancò
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈmaŋ.ku/, balear /ˈmaŋ.ko/, /ˈmaŋ.ku/
- Occidental: /ˈmaŋ.ko/
- Rimes: -aŋko
- Etimologia:
Adjectiu[modifica]
manco m. (femení manca, plural masculí mancos, plural femení manques)
Sinònims[modifica]
- manc (antic, forma culta, poc usada)
- manxol (Maó)
- manxot (septentrional)
- monco (alguerès)
- curro (valencià, tortosí)
Traduccions[modifica]
Traduccions
Nom[modifica]
manco m. (plural mancos, femení manca)
- Persona mancada d’un braç o d’una mà.
Adverbi[modifica]
manco
Verb[modifica]
manco
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mancar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mancar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mancar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català
Italià[modifica]
Nom[modifica]
manco m. (plural manchi)
- (literari) mancança
Sinònims[modifica]
Adjectiu[modifica]
manco m. (femení manca, plural masculí manchi, plural femení manche)
Sinònims[modifica]
- (esquerrà) sinistro
- (informal) manchevole
Adverbi[modifica]
manco
Sinònims[modifica]
Verb[modifica]
manco
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: màn·co (2)
Categories:
- Derivats de l'italià al català
- Mots en català documentats des del segle XV
- Adjectius en català
- Substantius masculins en català
- Adverbis en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí a l'italià
- Substantius masculins en italià
- Adjectius en italià
- Adverbis en italià
- Col·loquialismes en italià
- Formes verbals en italià
- Mots en italià de 2 síl·labes