esquerrà

Potser volíeu: esquerra

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əs.kəˈra/, balear /əs.cəˈra/, /əs.kəˈra/

Occidental: /es.keˈra/

• Rimes: -a
• Homòfons: escarrà, escarrar
• Etimologia: De esquerre i el sufix -à, segle XV.
• Anagrames: arqueres, esquerar, querar-se

Adjectiu

es·quer·rà m. ‎(femení esquerrana, plural masculí esquerrans, plural femení esquerranes)

1. Dit d'una persona que se serveix de la mà esquerra o del peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret, com a resultat d'un predomini cerebral de l'hemisferi dret.
2. Relatiu o pertanyent a un partit d'esquerra.

Sinònims

• esquerrer (nord-occidental, valencià septentrional)
• esquerrot (septentrional)
• surdo (valencià)
• mangino (alguerès)
• mengo (mallorquí)

Antònims

• dretà

Traduccions

Que fa servir la mà esquerra

• Anglès: left-handed ^(en)
• Basc: ezker ^(eu)

• Castellà: zurdo ^(es)
• Francès: gaucher ^(fr)

Nom

es·quer·rà m. ‎(plural esquerrans, femení esquerrana)

1. Persona pertanyent a un partit d'esquerra, o que és d'esquerres.

Traduccions

Pertanyent a un partit d'esquerra

• Anglès: leftist ^(en), left-winger ^(en)
• Castellà: izquierdista ^(es)

• Francès: gauchiste ^(fr)

Vegeu també

• Esquerrà a la Viquipèdia
• esquerrà. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català