monco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: De l’italià monco.

Adjectiu[modifica]

monco m. ‎(femení monca, plural masculí moncos, plural femení monques)

  1. (alguerès) manco

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mon·co (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmoŋ.ko/
  • Etimologia: Encreuament de manco ‎(«esquerrà») i tronco ‎(«truncat»).

Adjectiu[modifica]

monco m. ‎(femení monca, plural masculí monchi, plural femení monche)

  1. manco

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: món·co (2)