tronco

Català

Verb

tron·co

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de troncar

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \ˈtɾoŋ.ko\

Americà: alt \ˈt͡soŋ.k(o)\, baix \ˈtɾoŋ.ko\

Nom

tron·co m. ‎(plural troncos)

1. tronc

Italià

• Pronúncia: /ˈtroŋ.ko/

Adjectiu

trón·co m. ‎(femení tronca, plural masculí tronchi, plural femení tronche)

1. truncat
2. (lingüística) agut

Nom

trón·co m. ‎(plural tronchi)

1. (botànica) tronc
2. (anatomia) tronc
3. (nàutica) pal
4. (figuradament) tram, tros

Compostos i expressions

• in tronco - incomplet, interromput
• in tronco - d'imprevist, sense avisar