curro

Potser volíeu: Curro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈku.ru/, balear /ˈku.ro/, /ˈku.ru/

Occidental: /ˈku.ro/

• Etimologia: De *mancurro, augmentatiu de manc interpretat com un compost.

Adjectiu

curro m. ‎(femení curra, plural masculí curros, plural femení curres)

1. (col·loquial valencià i tortosí) manco

Nom

curro m. ‎(plural curros, femení curra)

1. (col·loquial valencià i tortosí) manco

Nom

curro m. ‎(plural curros)

1. (bitlles catalanes) truc

Miscel·lània

• Síl·labes: cur·ro (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB
• curro. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈku.ro/
• Rimes: -uro
• Etimologia: De currar, d’origen caló.

Nom

curro m. ‎(plural curros)

1. feina

   Me voy al curro. ― Vaig a la feina.

Verb

curro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb currar

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·rro (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre curro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊr.roː/
• Etimologia: Del protoitàlic *korzō, del protoindoeuropeu *ḱers-.

Verb

currō ‎(1a present^?), curris ‎(2a present), currere ‎(infinitiu), cucurrī ‎(perfet), cursum ‎(supí)

1. córrer, jo corro

   qui stadium currit ― que corre per l'estadi

Derivats

• accurro
• concurro
• decurro
• discurro
• excurro
• incurro
• intercurro
• occurro
• percurro
• praecurro
• procurro
• recurro