curro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Curro


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈku.ru/, balear /ˈku.ro/, /ˈku.ru/
Occidental: /ˈku.ro/
  • Etimologia: De *mancurro, augmentatiu de manc interpretat com un compost.

Adjectiu[modifica]

curro m. ‎(femení curra, plural masculí curros, plural femení curres)

  1. (col·loquial valencià i tortosí) manco

Nom[modifica]

curro m. ‎(plural curros, femení curra)

  1. (col·loquial valencià i tortosí) manco

Nom[modifica]

curro m. ‎(plural curros)

  1. (bitlles catalanes) truc

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cur·ro (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈku.ro/
  • Etimologia: Del caló.

Nom[modifica]

curro m. ‎(plural curros)

  1. feina
    Me voy al curro. — («Vaig a la feina.»)

Verb[modifica]

curro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb currar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cu·rro (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre curro


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkʊr.roː/
  • Etimologia: Derivat del protoitàlic *korzō, procedent del protoindoeuropeu *ḱers-.

Verb[modifica]

currō ‎(1a present?), curris ‎(2a present), currere ‎(infinitiu), cucurrī ‎(perfet), cursum ‎(supí)

  1. córrer, jo corro
    qui stadium currit.—(traducció:«que corre per l'estadi»)

Derivats[modifica]