Vés al contingut

curro

De Viccionari
Potser volíeu: Curro

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈku.ru/
balear /ˈku.ro/, /ˈku.ru/
Occidental:  /ˈku.ro/
  • Etimologia: De *mancurro, augmentatiu de manc interpretat com un compost.

Adjectiu

[modifica]

curro m. ‎(femení curra, plural masculí curros, plural femení curres)

  1. (col·loquial valencià i tortosí) manco

curro m. ‎(plural curros, femení curra)

  1. (col·loquial valencià i tortosí) manco

curro m. ‎(plural curros)

  1. (bitlles catalanes) truc

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cur·ro (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈku.ro/
  • Rimes: -uro
  • Etimologia: De currar, d’origen caló.

curro m. ‎(plural curros)

  1. feina
    Me voy al curro.Vaig a la feina.

Verb

[modifica]

curro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb currar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cu·rro (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre curro

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkʊr.roː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *korzō, del protoindoeuropeu *ḱers-.

Verb

[modifica]

currō ‎(1a present?), curris ‎(2a present), currere ‎(infinitiu), cucurrī ‎(perfet), cursum ‎(supí)

  1. córrer, jo corro
    qui stadium curritque corre per l'estadi

Derivats

[modifica]