insultar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: INSULTAR


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /in.suɫˈta/, valencià /in.suɫˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: insultà
  • Etimologia: Del llatí insultare ‎(«saltar per sobre»).

Verb[modifica]

insultar trans.

  1. Ofendre a algú provocant-lo o irritant-lo amb paraules o accions.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: insulto, insulta, insultem

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·sul·tar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /in.sulˈtaɾ/, meridional \iŋ.sulˈtaɾ\
Americà: alt /in.s(u)lˈtaɾ/, baix \iŋ.sulˈtaɾ\, austral /in.sulˈtaɾ/

Verb[modifica]

in·sul·tar ‎(present insulto, passat insulté, futur insultaré)

  1. insultar