insultar

Català

• Pronúncia: /in.suɫˈta/, valencià /in.suɫˈtaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Homòfon: insultà
• Etimologia: Del llatí insultare ‎(«saltar per sobre»).

Verb

in·sul·tar trans.

1. Ofendre a algú provocant-lo o irritant-lo amb paraules o accions.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insultar			haver insultat
gerundi	insultant			havent insultat
participi	insultat, insultada, insultats, insultades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insulto	insultes	insulta	insultem	insulteu	insulten
	insulte						val
	insulti						sept
	insult				insultau		bal, alg
				insultam			bal
imperfet	insultava	insultaves	insultava	insultàvem	insultàveu	insultaven
passat simple	insultí	insultares	insultà	insultàrem	insultàreu	insultaren
futur	insultaré	insultaràs	insultarà	insultarem	insultareu	insultaran
condicional	insultaria	insultaries	insultaria	insultaríem	insultaríeu	insultarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insulti	insultis	insulti	insultem	insulteu	insultin
	insulte	insultes	insulte			insulten	occ, bal
imperfet	insultés	insultessis	insultés	insultéssim	insultéssiu	insultessin
		insultesses		insultéssem	insultésseu	insultessen
	insultàs	insultassis	insultàs	insultàssim	insultàssiu	insultassin	bal
		insultasses		insultàssem	insultàsseu	insultassen	val, bal (1)
	insultara	insultares	insultara	insultàrem	insultàreu	insultaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insulta	insulti	insultem	insulteu	insultin
	–				insultau		bal, alg
	–		insulte			insulten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				insultàvom	insultavo		centr, n-occ
	insultavi						sept
	insultaia	insultaies	insultaia	insultàiem	insultaieu	insultaien	n-occ
condicional	insultariva	insultarives	insultariva	insultarívem	insultaríveu	insultariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insulto	insultos	insulto	insulteguem	insultegueu		n-occ
imperfet	insultessi		insultessi				sept, alg
	insultessa						centr, n-occ
	insulteguessa	insulteguesses	insultegués	insulteguéssom	insulteguéssou	insulteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...insultat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...insultar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...insultat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...insultat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...insultat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...insultat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...insultar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...insultat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...insultat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...insultat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insulto, insulta, insultem

Relacionats

• insult, insultador, insultant

Sinònims

• afrontar
• agreujar, befar, escarnir, faltar, infamar, injuriar, ofendre, ultratjar
• anar curt (figurat), injuriar, mancar, pecar

Traduccions

Traduccions: insultar

• Anglès: insult ^(en)
• Castellà: insultar ^(es)
• Francès: insulter ^(fr)

• Italià: insultare ^(it)
• Llatí: insultare ^(la)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: insultar

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /in.sulˈtaɾ/, meridional \iŋ.sulˈtaɾ\

Americà: alt /in.s(u)lˈtaɾ/, baix \iŋ.sulˈtaɾ\, austral /in.sulˈtaɾ/

Verb

in·sul·tar ‎(present insulto, passat insulté, futur insultaré)

1. insultar