Vés al contingut

ofendre

De Viccionari
Potser volíeu: ofendré

Català

[modifica]
Oriental:  central /uˈfɛn.dɾə/
balear /oˈfen.dɾə/, /uˈfen.dɾə/
Occidental:  /oˈfen.dɾe/
  • Rimes: -ɛndɾe
  • Etimologia: Del llatí offendere, format pel prefix ob- ‎(«enfrontament») i el verb fendere ‎(«copejar, ferir»), segle XIV.

Verb

[modifica]

ofendre trans., pron. ‎(pronominal ofendre's)

  1. Fer mal a una persona, especialment si es tracta d'un dany emocional o contra la dignitat.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: ofenc, ofèn, ofenem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·fen·dre (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ofendre