ofendre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /uˈfɛn.dɾə/, balear /oˈfɛn.dɾə/, /uˈfɛn.dɾə/
Occidental: nord-occidental /oˈfen.dɾe/, valencià /oˈfen.dɾe/, /uˈfen.dɾe/
  • Rimes: -ɛndɾe
  • Etimologia: Del llatí offendere, format pel prefix ob- ‎(«enfrontament») i el verb fendere ‎(«copejar, ferir»), segle XIV.

Verb[modifica]

o·fen·dre trans., pron. ‎(pronominal ofendre's)

  1. Fer mal a una persona, especialment si es tracta d'un dany emocional o contra la dignitat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ofenc, ofèn, ofenem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]