ferir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /fəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /feˈɾi/, valencià /feˈɾiɾ/

Verb[modifica]

fe·rir trans., pron. ‎(pronominal ferir-se)

  1. Provocar una ferida, fer mal a una persona o ésser viu.
  2. (pilota valenciana) Servir fent arribar la pilota a l'interior del dau contrari, en les modalitats d'escala i corda, de galotxa i de galotxetes de Monòver.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fereixo, fereix, ferim

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«copejar»).

Verb[modifica]

ferir

  1. ferir
  2. atacar, envestir

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

fe·rir intr. ‎(present fiero, passat ferí, futur feriré)

  1. (pilota valenciana) ferir

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • ferir. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].