ferir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /fəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /feˈɾi/, valencià /feˈɾiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: ferí
  • Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«ferir, copejar, abatre»), segle XIII.

Verb[modifica]

ferir trans., pron. ‎(pronominal ferir-se)

  1. Provocar una ferida, fer mal a una persona o ésser viu.
  2. (pilota valenciana) Servir fent arribar la pilota a l'interior del dau contrari, en les modalitats d'escala i corda, de galotxa i de galotxetes de Monòver.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fereixo, fereix, ferim

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«copejar»).

Verb[modifica]

ferir

  1. ferir
  2. atacar, envestir

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /feˈɾiɾ/
Americà: alt /f(e)ˈɾiɾ/, baix /feˈɾiɾ/

Verb[modifica]

ferir intr. ‎(present fiero, passat ferí, futur feriré)

  1. (pilota valenciana) ferir

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fe·rir (2)

Vegeu també[modifica]

  • ferir. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].