assotar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.suˈta/, balear /ə.soˈta/, /ə.suˈta/
Occidental: nord-occidental /a.soˈta/, valencià /a.soˈtaɾ/

Verb[modifica]

as·so·tar trans.

  1. Donar cops d'assot.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: assoto, assota, assotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

assotar

  1. assotar
    «exceptatz los servus o serves, catius o catives, en les quals lur seynor poden régeament castigar, assotar, e cremar ab çagín» (Costums de Tortosa. 1277)

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]