assotaren

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.suˈta.ɾən/
balear /ə.soˈta.ɾən/, /ə.suˈta.ɾən/
Occidental:  /a.soˈta.ɾen/

Verb[modifica]

assotaren

  1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de assotar
  2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb assotar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: as·so·ta·ren (4)
  • Anagrama: entossarà


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

assotaren

  1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de assotar
  2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de assotar

Variants[modifica]