fustigar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fus.tiˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /fus.tiˈɣa/
	valencià /fus.tiˈɣaɾ/, /fus.tiˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: fustigà
• Etimologia: Del llatí fūstigāre, de fūstis ‎(«pal, estaca»), segle XIX.

Verb

fustigar trans.

1. assotar
2. Reprendre durament.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fustigar			haver fustigat
gerundi	fustigant			havent fustigat
participi	fustigat, fustigada, fustigats, fustigades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fustigo	fustigues	fustiga	fustiguem	fustigueu	fustiguen
	fustigue						val
	fustigui						sept
	fustig				fustigau		bal, alg
				fustigam			bal
imperfet	fustigava	fustigaves	fustigava	fustigàvem	fustigàveu	fustigaven
passat simple	fustiguí	fustigares	fustigà	fustigàrem	fustigàreu	fustigaren
futur	fustigaré	fustigaràs	fustigarà	fustigarem	fustigareu	fustigaran
condicional	fustigaria	fustigaries	fustigaria	fustigaríem	fustigaríeu	fustigarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fustigui	fustiguis	fustigui	fustiguem	fustigueu	fustiguin
	fustigue	fustigues	fustigue			fustiguen	occ, bal
imperfet	fustigués	fustiguessis	fustigués	fustiguéssim	fustiguéssiu	fustiguessin
		fustiguesses		fustiguéssem	fustiguésseu	fustiguessen
	fustigàs	fustigassis	fustigàs	fustigàssim	fustigàssiu	fustigassin	bal
		fustigasses		fustigàssem	fustigàsseu	fustigassen	val, bal (1)
	fustigara	fustigares	fustigara	fustigàrem	fustigàreu	fustigaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fustiga	fustigui	fustiguem	fustigueu	fustiguin
	–				fustigau		bal, alg
	–		fustigue			fustiguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	fustigariva	fustigarives	fustigariva	fustigarívem	fustigaríveu	fustigariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	fustiguessi		fustiguessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fustigat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fustigar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fustigat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fustigat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fustigat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fustigat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fustigar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fustigat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fustigat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fustigat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fustigo, fustiga, fustiguem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fustigate ^(en)
• Castellà: fustigar ^(es), atormentar ^(es)
• Francès: fustiger ^(fr)
• Italià: fustigare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fus·ti·gar (3)
• Heterograma de 8 lletres (afgirstu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \fus.tiˈɣaɾ\, meridional \fuh.tiˈɣaɾ\

Americà: alt /f(u)s.tiˈɡaɾ/, baix \fuh.tiˈɣaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

fustigar ‎(present fustigo, passat fustigué, futur fustigaré)

1. Fustigar, fuetejar, xurriaquejar.

Conjugació

Primera conjugació -gar

<th colspan="3"

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		fustigar			haber fustigado
Gerundi		fustigando			habiendo fustigado
Participi		fustigado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	fustigo	fustigas fustigás	fustiga	fustigamos	fustigáis	fustigan
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	fustigaba	fustigabas	fustigaba	fustigábamos	fustigabais	fustigaban
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	fustigué	fustigaste	fustigó	fustigamos	fustigasteis	fustigaron
	Futuro simple (Futur)	fustigaré	fustigarás	fustigará	fustigaremos	fustigaréis	fustigarán
	Condicional simple (Condicional)	fustigaría	fustigarías	fustigaría	fustigaríamos	fustigaríais	fustigarían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he fustigado	has fustigado	ha fustigado	hemos fustigado	habéis fustigado	han fustigado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había fustigado	habías fustigado	había fustigado	habíamos fustigado	habíais fustigado	habían fustigado
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube fustigado	hubiste fustigado	hubo fustigado	hubimos fustigado	hubisteis fustigado	hubieron fustigado
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré fustigado	habrás fustigado	habrá fustigado	habremos fustigado	habréis fustigado	habrán fustigado
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría fustigado	habrías fustigado	habría fustigado	habríamos fustigado	habríais fustigado	habrían fustigado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	fustigue	fustigues fustigués	fustigue	fustiguemos	fustiguéis	fustiguen
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	fustigara o	fustigaras o	fustigara o	fustigáramos o	fustigarais o	fustigaran o
		fustigase	fustigases	fustigase	fustigásemos	fustigaseis	fustigasen
	Futuro (Futur)	fustigare	fustigares	fustigare	fustigáremos	fustigareis	fustigaren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya fustigado	hayas fustigado	haya fustigado	hayamos fustigado	hayáis fustigado	hayan fustigado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera fustigado o	hubieras fustigado o	hubiera fustigado o	hubiéramos fustigado o	hubierais fustigado o	hubieran fustigado o
		hubiese fustigado	hubieses fustigado	hubiese fustigado	hubiésemos fustigado	hubieseis fustigado	hubiesen fustigado
	Futuro (Futur perfet)	hubiere fustigado	hubieres fustigado	hubiere fustigado	hubiéremos fustigado	hubiereis fustigado	hubieren fustigado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			fustiga fustigá	fustigue	fustiguemos	fustigad	fustiguen

Miscel·lània

• Síl·labes: fus·ti·gar (3)
• Heterograma de 8 lletres (afgirstu)