fustigar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /fus.tiˈɣa/
Occidental: nord-occidental /fus.tiˈɣa/, valencià /fus.tiˈɣaɾ/

Verb[modifica]

fustigar trans.

  1. assotar
  2. Reprendre durament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fustigo, fustiga, fustiguem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fus·ti·gar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \fus.tiˈɣaɾ\, meridional \fuh.tiˈɣaɾ\
Americà: alt /f(u)s.tiˈɡaɾ/, baix \fuh.tiˈɣaɾ\

Verb[modifica]

fustigar ‎(present fustigo, passat fustigué, futur fustigaré)

  1. Fustigar, fuetejar, xurriaquejar.

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fus·ti·gar (3)