fustigue
Potser volíeu: fustigué
Català[modifica]
Verb[modifica]
fustigue
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fustigar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fustigar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fustigar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fustigar