fustigue

De Viccionari
Potser volíeu: fustigué


Català
[modifica]

Verb[modifica]

fustigue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fustigar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fustigar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fustigar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fustigar