fustigo

Català

Verb

fustigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fustigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fus·ti·go (3)
• Heterograma de 7 lletres (fgiostu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \fusˈti.ɣo\, meridional \fuhˈti.ɣo\

Americà: alt /f(u)sˈti.ɡo/, baix \fuhˈti.ɣo\

• Rimes: -iɡo

Verb

fustigo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fustigar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fuːsˈtiː.ɡoː/
• Etimologia: De fūstis.

Verb

fūstīgō ‎(1a present^?), fūstīgās ‎(2a present), fūstīgāre ‎(infinitiu), fūstīgāvī ‎(perfet), fūstīgātum ‎(supí)

1. fustigar, jo fustigo, bastonejar

Sinònims

• battuō